Sempre em sento atret pel teu somriure, i pel teu cor que m'il·lumina.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor. Dóna'm la mà...
Quan et vaig conéixer vaig recordar imatges que guardava dins el cor des que era petit.
Vols ballar amb mi en aquest difícil camí de llum i ombra? Encara m'estimes?
Vols que continuem el viatge junts?
A vegades vull mirar enrere, a vegades vull mirar cap a una altra banda
Però lluitaré amb amor, coratge i orgull.
Sempre em sento atret pel teu somriure, que és un racó inmens d'esperança.
En aquest univers tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos més enllà de l'horitzó. Dóna'm la mà...
Em preocupa que visquis tan de pressa, això fa que estiguis de mal humor.
Tot i que sé que pots fer tot el que et proposis.
El que fas em fa perdre el món de vista. Encara m'estimes?
Vols que ens perdem... que ens perdem en la immensitat de l'oceà?
T'he de dir tantes coses, però ara que estem sols no sé com fer-m'ho.
No sé per on començar, no em surten les paraules, no sé què dir.
Sempre em sento atret pel teu somriure.
No sé per què però ara m'adono que tinc ganes de trucar-te i parlar amb tu.
Encara que faci veure que no m'importes la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor. Et dono la mà...
No hay nada que no puedas hacer... La cuestión es querer hacerlo...
